Un objecte de metall o de vidre, sonar en rebre un xoc. El botiguer feia dringar la moneda amb força contra el marbre per saber si era bona.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com jugar.  [...]

v intr 1 tintinear, tintinar. 2 fer dringar [una moneda] hacer sonar.  [...]

(≠ trincar) sonar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Dringar.  [...]

Dringar.  [...]

Esfera petita de metall buida amb una boleta dins que la fa sonar al més petit moviment. Ja sento el dringar dels cascavells de la mula. ésser un cascavell Ésser lleuger, de poc seny. posar el cascavell al gat Encarregar-se d'una temptativa perillosa. Cascavellic. [...]

En combinació amb de o sola, expressa relacions que denoten: Situació a l'interior d'un espai limitat. Dringar, les monedes, dins la butxaca. Conservar una joia dins un estoig. Viure dins d'un monestir. Les espècies més difoses dins un país. Penetrar, un [...]

v intr reg → dringar  [...]

v intr p fr dringar.  [...]