Estar en dubte. No dubtis més: fes el que jo et dic. Mai no està cert de res: sempre dubta. Dubta de tot. Desconfiar, especialment de l'honradesa, de la lleialtat, etc., d'algú. Àdhuc dubta de mi. No acabar de creure que (quelcom) sigui veritat. Ell assegura que ja ho ha pagat t [...]

El verb dubtar, quan s'utilitza intransitivament en el sentit d''estar en dubte' o 'desconfiar', pot regir la preposició de. Per exemple: És molt indecís; sempre dubta de tot. Des d'aquell incident, dubta de mi. També pot regir les preposicions sobre o entre, que li atorguen diferents matisos [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v intr 1 [estar incert] dudar. No dubteu més i marxeu, no dudéis más y marchaos. 2 [desconfiar] dudar, sospechar, desconfiar. Dubto del caixer, no me fío del cajero. v tr 3 dudar. Vindrà, no ho dubtis, vendrá, no lo dudes. 4 [desconfiar] dudar. Dubto que vingui, dudo que venga.  [...]

1 v. intr. Estar en dubte. hesitar titubaro titubejar vacil·lar fluctuar 2 v. tr. No acabar de creure que una cosa sigui veritat. posar en dubte (una cosa) posar (una cosa) en quarantena descreure, refusar de creure una cosa. no acabar de creure (una cosa). No ho puc acabar de creure, això que  [...]

Moure's com una onada, adés pujant adés baixant, adés en un sentit, adés en l'oposat. Els preus fluctuen segons la llei de l'oferta i la demanda. Vacil·lar, dubtar, en la resolució d'una cosa. [...]

Casualitat 1. Ningú no va dubtar de la fortuïtat de l'incendi.  [...]

De què hom no pot dubtar. És indubtable que l'ordinador és una bona eina de treball. [...]

Doctrina filosòfica segons la qual la raó humana és incapaç de conèixer la veritat. Disposició a dubtar. El meu escepticisme en qüestions de religió. [...]

vacil·lava. Vacil·lar la voluntat, la fe. Dubtar a prendre una decisió, a mantenir una actitud, etc. Vacil·lar algú en les seves resolucions. [...]