Un abisme, un corrent, etc., fer desaparèixer sobtosament en el seu si. El mar s'engolí centenars de naus.  [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir.  [...]

Empassar-se, fer passar, per la gola, de la boca a l'esòfag. [...]

v tr 1 [empassar-se] engullir, tragar. 2 fig [fer desaparèixer] tragar, tragarse pron. Les ones engoliren la barca, las olas se tragaron la barca. v pron 3 tragarse. En un moment s'ha engolit deu costelles, en un momento se ha tragado diez chuletas.  [...]

1 empassar-se. 2 sumir, engolir la terra o l'aigua algú o alguna cosa. No li restava sinó que la terra s'obrís i que la sumís (Tirant lo Blanc). argollar, engolir, un tub o una canonada, un líquid qualsevol. Aquesta canal deu estar embussada per la brossa: no argolla l'aigua de la pluja. dragar [...]

Engolir.  [...]

Impossibilitat d'engolir. [...]

Acció d'engolir o d'engolir-se. [...]

Badant la boca com per engolir. Famolenc, voraç. [...]

La terra obrint-se, les aigües, un xuclador, etc., engolir (quelcom). Desaparegué com si la terra l'hagués dragat. Engolir (la vianda). El veiessis, com draga! no poder dragar algú No poder-lo suportar, tenir-li gran aversió. [...]