FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'entretenia amb la seva conversa. És un joc que entreté. Passar el temps agradablement en alguna cosa. Els vespres ens entretenim una estona jugant a cartes. Fer passar temps (a algú) amb promeses, amb esperances, etc. entretenir la gana [o entretenir la fam] Menjar una mica per no [...]
Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: entretenir o entretindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és entretenir.
[...]
v tr 1 [retenir] entretener. M'ha entretingut un amic pel carrer, me ha entretenido un amigo por la calle. 2 fig entretener, dar largas. L'entretenien amb falses promeses, lo entretenían con falsas promesas. 3 fig [la gana] entretener. 4 [distreure] entretener. Entreté els nens, está entreteniendo [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 distreure divertir 2 (entretenir-sepron.) recrear-se esbargir-se(->) 3 Perdre el temps que hom necessitava per a acomplir quelcom deturant-se a conversar, mirant quelcom que el distreu. atardar-se joguinejar, entretenir-se amb quelcom com jugant-hi. torbar-se. No et torbis: fes-ho de seguida [...]
La segona persona del singular de l'imperatiu del verb entretenir és entretén o entretingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma entreté, i en els valencians, la forma entretín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb entretenir és entreteniu o entretingueu.
[...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Narració generalment breu d'uns fets llegendaris, ficticis o originàriament reals, amb la intenció d'entretenir, divertir, moralitzar, etc. Un conte de fades. Contar un conte. Gènere literari en prosa d'extensió generalment breu i caracteritzat per la natura fictícia [...]