FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentir pena d'ésser absent (d'un país), d'haver perdut (algú o alguna cosa). Enyorar algú la seva terra. Trobar a faltar (alguna cosa o alguna persona absent, desapareguda). Quan es van emportar el seu germà, els primers dies l'enyorava, però ara a penes se'n recorda [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 sentir enyor (o nostàlgia, etc.) (per algú o alguna cosa). sospirar per. Sospirava per la llibertat perduda. 2 (enyorar-sepron.). S'usa sempre sense cap mena de complement. entrenyorar-se migrar-se d'enyorament consumir-se d'enyorament ésser pres d'enyorament enyorejar-se(ant. Alc.) Ant. Dese [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No present en un lloc. Absent del país. Enyorar els amics absents. absent de mi (o absent de tu, etc.) Separat, allunyat, de mi, de tu, etc. Dir mal dels absents. Que no està atent al que passa, distret. Tenir l'esperit absent. [...]
v tr 1 [asombrar] estranyar. Esto me ha extrañado mucho, això m'ha estranyat molt. 2 [sentir la novedad de algo] sentir-se estrany en. Extrañar la cama, sentir-se estrany en el llit. 3 [echar de menos] enyorar, trobar a faltar. 4 [desterrar] estranyar, exiliar, bandejar, desterrar, foragitar. 5 [...]