FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de contrarestar-se l'efecte de dues forces o accions oposades. Quan un cos sura en l'aigua estan en equilibri el pes del cos i l'impuls amunt que aquest rep de l'aigua. Estat d'un cos que, obrant sobre ell dues o més forces, roman en repòs. Un cos en equilibri. Equilibri estable [...]
Principi ètic segons el qual el benefici o el risc potencials dels participants en un assaig clínic aleatoritzat hauria de ser raonablement similar o equiparable per a tots, independentment del braç a què s'assignin. [...]
Aparell consistent en dues barres metàl·liques paral·leles que descansen sobre una plataforma, amb un bloc de fusta muntat al damunt de cada barra, que s'utilitza com a element de suport en números de verticals i de contorsionisme. [...]
Posició de l'acròbata que consisteix a mantenir l'equilibri horitzontalment al trapezi, de cap per avall i recolzant una part del tronc a la barra, amb els braços i les cames estesos. [...]
Aparell consistent en una barra cilíndrica vertical que el portador sosté en equilibri damunt del cap, les espatlles o a la cintura mentre l'àgil hi realitza diverses figures. [...]
Estat d'un objecte o d'un equilibrista que es manté estable sense caure de cap costat, malgrat que se sosté sobre un suport estret o poc ferm o que adopta una posició sorprenent. [...]
Estat d'un conjunt físic, químic, biològic o psicològic en què les parts constituents guarden entre elles una determinada relació harmònica, proporcionada i constant. [...]
