Cònjuge.  [...]

-osa m i f esposo -sa.  [...]

marit(->) cònjuge home. El meu home treballa. consort pubill, espòs d'una pubilla. meitat, en la frase la meva meitat (al·lusió a un mite grec). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Pallars Jussà la Torre de Cabdella Espòs, coma d' Orografia (pla, coll, vall...) [...]

Alta Ribagorça la Vall de Boí ; Vilaller Clot d'Espós, pic del Elevació (cim, puig, turó...) [...]

Pallars Jussà Sort ; la Torre de Cabdella Coma d'Espòs, collada de la Orografia (pla, coll, vall...) [...]

Que procura la intervenció divina, de quelcom de diví. La unió deífica entre l'espòs i l'esposa. Diví. [...]

En la lírica grega, composició nupcial cantada a cor quan l'esposa era acompanyada a casa de l'espòs.  [...]

Que serà. Els segles futurs. Les generacions futures. La vida futura. Temps futur. El meu futur espòs. Allò que serà, el temps a venir. Temps verbal que indica posterioritat respecte al moment de l'acte de parla. El futur d'indicatiu. futur perfet [o futur compost] Temps verbal [...]

Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent obert en els casos següents: En mots aguts: els mots açò, això, allò, però, etc. els noms arròs, espòs, repòs, talòs, terròs; Ambròs, Bolòs, Seròs, Tredòs [...]