Demanar amb precs (a algú) el seu ajut, la seva protecció. Invocar Déu i els sants. Invocar les muses. Demanar a precs (l'ajut, la protecció, d'algú). Jo invoco el vostre testimoniatge. Invocar la clemència del príncep. Esmentar (algun fet o alguna [...]

El verb que heu cercat es conjuga com trencar.  [...]

v tr 1 invocar. Invocar a la Virgen, invocar la Mare de Déu. 2 [apelar] invocar. Siempre invoca sus amistades para conseguir trabajo, sempre invoca les seves coneixences per aconseguir feina.  [...]

v tr 1 [demanar ajut, protecció, etc] invocar. Invocar Déu, invocar a Dios. 2 fig invocar, apelar a. Invocà la seva amistat amb el meu pare, invocó su amistad con mi padre.  [...]

1 demanar. 2 al·legar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Invocar (un mal) contra algú. Imprecar la mort d'un enemic. [...]

Acció d'invocar com a testimoni Déu, els homes, la naturalesa, etc. [...]

Acció d'invocar; l'efecte. Invocació a Déu. Paraules amb què s'invoca. Part de la pròtasi d'un poema en què el poeta invoca l'ajut de la divinitat. La invocació a les muses amb què comença el poema. Fórmula de devoció amb què és [...]

Que atenua. Les circumstàncies atenuants d'un delicte, d'un crim, d'una falta. Invocar un atenuant. Substància que actua disminuint la toxicitat de qualsevol agent nociu. [...]

Una persona, especialment un sacerdot o una sacerdotessa, invocar la protecció de Déu (sobre algú o sobre alguna cosa) amb paraules o cerimònies rituals. El bisbe beneí els assistents. Beneir una nau. Beneir la taula abans de menjar. Consagrar 1 1. Beneir l'aigua, un ciri [...]