FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art que s'expressa mitjançant la combinació de sons, d'acord amb les lleis de la melodia, l'harmonia i el ritme. Obra musical. Sentir música. Executar música.Música alemanya. Música de Vives i paraules de Verdaguer. música de cambra [o música de conjunt [...]
El substantiu músic, música, amb el significat de 'persona que compon, dirigeix i interpreta obres musicals', presenta flexió de gènere. Per exemple:
La germana de Mozart va ser música també.
Les músiques van interpretar obres de Toldrà.
[...]
Estil musical experimental originat durant els anys setanta del segle XX a Alemanya, que es caracteritza pels temes transgressors i provocadors, una percussió forta, temps ràpids, sons electrònics i veus distorsionades. [...]
Estil musical derivat del rock-and-roll i el pop, originat a mitjans dels anys seixanta del segle XX als Estats Units i al Regne Unit, que es caracteritza per un ritme molt marcat i una melodia senzilla. [...]
Estil musical originat a principis dels anys seixanta del segle XX al Regne Unit, que es caracteritza per una pulsació marcada i senzilla, i per l'ús de la guitarra solista, la guitarra rítmica, el baix i la bateria com a formació instrumental principal. [...]
Assignatura, impartida en algunes etapes de l'ensenyament, en la qual els alumnes estudien l'art de combinar els sons en el temps d'acord amb les lleis de la melodia, l'harmonia i el ritme, al mateix temps que aprenen a gaudir-ne. [...]