Fer cientment, voluntàriament, una asserció contrària a la veritat. Menteix descaradament. És un home que no sap mentir. Si les seves paraules mentien, no mentia la seva mirada. Si la fama no ment, fou un gran metge. fer mentir Desmentir (una afirmació). La realitat de [...]

El verb que heu cercat es conjuga com servir o com dormir.  [...]

v intr [Se conjuga como: sentir] 1 mentir. Miente descaradamente, menteix descaradament. 2 [equivocar] equivocar-se pron. 3 p fr [las cosas] desentonar. 4 mentir más que hablar fabricar mentides, mentir per la gola (o pel coll). 5 mentir más que la gaceta fam dir més mentides que el diari. 6 [...]

[o com servir] v intr 1 mentir. Ment descaradament, miente descaradamente. 2 mentir, engañar. No hi ha refrany que menti, no hay refrán que mienta. 3 [induir a error] mentir, engañar. Eren senyals que no mentien, eran señales que no mentían. 4 fer mentir negar. Això fa mentir les hipòtesis més [...]

dir (o engegar) una mentida dir mentides fabricar mentides dir falsedats mentir per la gola (o pel coll), mentir malèvolament. pintar la cigonya, fer creure el que no és. Cp. enganyar Ant. Ésser veraç (o verídic). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

El verb mentir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment: Present d [...]

Tendència natural. Tenir, sentir, propensió a una cosa. Tenir un nen propensió a mentir. Tenir algú propensió per la pintura. Mostrava una certa propensió per aquella noia. En econ., tendència manifestada en el comportament de certes magnituds, susceptible d [...]

Acció de restringir; l'efecte. Restricció de la llibertat. Restricció d'una facultat. Sotmetre's sense restricció. restricció mental Acte de restringir allò que hom diu a un sentit que no és el natural, per tal de no dir la veritat, però sense mentir. En [...]

, és a dir, sense aquest increment. Aquests verbs són acudir, arrupir, brumir, brunzir, consentir, consumir, desmentir, escollir, mentir, percudir i presumir. Per exemple, el verb acudir es conjuga de la manera següent: Present d'indicatiu acudo o acudeixo, acuts o acudeixes, acut o acudeix, acudim [...]

Hàbit patològic de mentir. [...]