FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dona que té alguna cosa o algú sota el seu domini. La mestressa d'aquestes cases era la marquesa de Lió. Als dependents d'aquesta botiga no els agrada gens la seva mestressa. Era mestressa dels seus sentiments. mestressa de casa Dona dedicada exclusivament a les feines que es [...]
f 1 [propietària] dueña, ama, señora. 2 [mestra] maestra. 3 fam [per a cridar una dona] señora. Ei, mestressa!, ¡oiga, señora!4 mestressa de casa ama de casa. [...]
Dermatitis produïda pel contacte excessiu i prolongat amb sabons, detergents i aigua, o per la sensibilització a determinats aliments manipulats a la cuina (all, ceba, pastanaga, tomàquet, raves, etc), o bé per l'ús de guants de goma, articles de plàstic, colorants o altres contactants al·lergogèni [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nu, completament despullat. La mestressa, conilla i desimbolta, anava i venia per l'estança. en conill Conill2 1. Li feia vergonya banyar-se en conill. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt d'animals silvestres. Aviram, animals de corral, especialment gallines. La mestressa entra al corral a donar menjar a la feram. Gentalla. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vermell, fortament enrojolat, dit especialment de les galtes. La jove, amb la cara encesa, somrigué. El color encès de les cireres. Ple d'ira. La mestressa, encesa per aquells insults, li clavà dues bufetades. En heràld., que treu foc per la boca o els ulls, s'aplica a un animal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De mare, propi de la mare. Amor maternal. Que indica protecció, acolliment, tracte afectuós. Els nens que l'ajudaven li despertaven sentiments maternals. Que té una actitud protectora. La mestressa és una dona molt maternal. [...]