FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una llei, un contracte, una prometença, les conveniències socials, la gratitud, etc., lligar (algú), compel·lir-lo a fer alguna cosa. La llei l'obliga a pagar. Fer fer (a algú) allò que imposa una llei, un contracte, etc. Comprometre's a complir alguna cosa. S'obligava [...]
v tr 1 obligar. Me obligaron a permanecer, m'obligaren a romandre. 2 obligar a obligar a (o de). Me obligaron a hacerlo, m'obligaren a (o de) fer-ho. v pron 3 obligar-se. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
posar algú en la necessitat de fer una cosa, d'impedir-li de defugir-la. arrossegar(fig.), Ella no hi volia anar: la hi van haver d'arrossegar. violentaro fer violència compel·lir, obligar algú emprant la força o l'autoritat. doblegar, obligar algú a fer allò que es resistia a fer. fer la forçosa [...]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
obligar v tr-obligar / vincular v tr Una llei, un contracte, una sentència, etc., fer que
algú estigui subjecte al compliment del que estableix.
CA: La sentència, el contracte obliga les parts. Un pronunciament que obliga. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obligar, reduir, (algú) a obrar contra la seva voluntat. El van constrènyer a dir que sí. La necessitat el constreny a vendre's les propietats. Reprimir, contenir. Refrenar i constrènyer la seva cobejança. Cloure estrenyent. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dret concedit a l'autoritat administrativa o militar d'expropiar béns particulars o disposar-ne temporalment i d'obligar coactivament a certes prestacions. Requeriment. [...]
