L'occità es va anar consolidant a la baixa edat mitjana com la llengua administrativa i de cultura d'Occitània. Els primers textos que se'n conserven són del segle XI i, als segles XII i XIII, va arribar a ser el vehicle d'una cultura vigorosa. D'ençà del segle XIII, però, i al llarg de la resta de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de la Provença. Relatiu o pertanyent a la Provença o als seus habitants. Occità, especialment amb relació a la llengua i la cultura medievals. Dialecte occità parlat a la Provença. Relatiu o pertanyent al provençal. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural del Capcir. Relatiu o pertanyent al Capcir o als seus habitants. Subdialecte del rossellonès, de transició cap a l'occità, parlat al Capcir. Relatiu o pertanyent al capcinès. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Gascunya. Relatiu o pertanyent a Gascunya o als seus habitants. Dialecte occità parlat a Gascunya i a la Vall d'Aran. Relatiu o pertanyent al gascó. [...]