FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Digerir 1 i 2. Un aliment difícil de pair, de bon pair. Mai no va poder pair que l'enganyessis. no poder pair algú No poder-lo suportar, tenir-li gran aversió. L'Albert no pot pair la seva cunyada. [...]
v tr 1 [digerir] digerir. Una vianda de bon pair, una comida fácil de digerir. 2 abs digerir. 3 no poder pair algú fig i fam no tragar (o no poder tragar) a uno, no poder sufrir a alguien, tener a alguien sentado en la boca del estómago. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de menjar. Un bocí de pa. Es va empassar un bocí de carn sense mastegar. Un poc de menjar. Menjaré un bocí. Li agraden els bons bocins. bocí de mal empassar [o bocí de mal pair] Qüestió difícil, desagradable. Tros d'un sòlid trencat, tallat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
timó. Una cosa, esdevenir-se en virtut de tal o tal causa. Això obeeix a lleis molt complicades. El curs del riu obeeix a una orografia molt complexa. no obeir el ventrell No pair bé. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
dir que era massa ingenu, però m'ho vaig empassar. Pair (un dany, un tort, etc.). No s'han pogut empassar que no els convidéssim. Abandonar un partit, bàndol, estol, etc., per passar a formar part d'un altre en pugna o rivalitat amb aquell. Empassar-se a l'enemic. [...]
Dit de la persona jove que treballa temporalment a canvi de la manutenció i l'allotjament, bàsicament tenint cura dels infants d'una família en un país estranger, amb l'objectiu d'aprendre'n la llengua. [...]
Persona jove que temporalment, a canvi de la manutenció i l'allotjament, té cura dels infants d'una família en un país estranger, amb l'objectiu d'aprendre'n la llengua. [...]
