FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, expressar el que pensa mitjançant el llenguatge articulat. És mut: no parla. Un infant que comença a parlar. Diu algunes paraules, però no parla encara. Parla bé, correctament, elegantment, eloqüentment. Parlar en públic. Parlar a algú. És com [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de parlar. Manera de pronunciar, d'expressar-se. Si li lleves el bell parlar, no en resta res. Té un parlar dolç. Té un parlar franc, insinuant. Modalitat presa per un dialecte o per una llengua en un punt o en diversos punts de la seva àrea. El parlar de [...]
sesión de mañana. 4 [tractar] hablar, tratar. L'autor de l'obra no parla d'aquesta qüestió, el autor de la obra no habla de esta cuestión. 5 [festejar] hablar. Aquest jove parla amb la nostra filla, este joven habla con nuestra hija. 6 hablar. Parlar amb signes, hablar por señas. 7 fig hablar, decir [...]
m 1 [acció de parlar] habla f. 2 [manera d'expressar-se] habla f, lenguaje. Té un parlar fluent, tiene un habla fluida. 3 [dialecte] habla f. El parlar andalús, el habla andaluza. 4 habla f. El parlar col·loquial, el habla coloquial. [...]