Deixar passar sense càstig (una falta). És un crim que no es pot perdonar. Déu perdona els pecats. No guardar cap malvolença (per una ofensa rebuda). Perdonar una ofensa, una injúria. no perdonar ni penes ni fatigues No deixar de posar en pràctica alguna cosa, no [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

v tr 1 [càstigs, deutes, ofenses] perdonar. 2 [excusar] perdonar, dispensar. Perdoneu la interrupció, perdonad la interrupción. 3 no perdonar [esforços, mitjans] no perdonar, no ahorrar.  [...]

v tr 1 [renunciar a castigar] perdonar. 2 fig perdonar, estalviar. La muerte no perdona a nadie, la mort no perdona ningú. 3 [no guardar resentimiento] perdonar. Perdonar una ofensa, perdonar una ofensa. 4 [eximir de una obligación] perdonar, condonar. Los cien euros que me debes te los perdono [...]

1 condonar remetre indultar amnistiar graciaro agraciar(un reu) prendre a mercè, concedir el perdó. passar l'esponja(sobre una falta) fer taula rasa, íd. absoldre(esp. en la confessió dels catòlics) exculpar 2 Excusar (->). dispensar passar. Això encara t'ho passo, però no ho tornis a fer.  [...]

Que no es pot perdonar, condonar, defugir. Un crim irremissible. [...]

Disposició a perdonar, a disminuir la pena, a moderar el rigor de la justícia. [...]

Acció de perdonar; l'efecte. El perdó d'una ofensa. El perdó dels nostres pecats. Demanar perdó. Dispenseu. [...]

Que té la virtut de remetre o perdonar. [...]

Qualitat d'indulgent, facilitat a perdonar, a disculpar. Sabé merèixer la meva indulgència. Remissió que fa l'Església de les penes degudes als pecats. Guanyar indulgències. Acordar indulgències. Una indulgència de cent dies. [...]