FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina que afirma que el món és dolent o que el mal triomfa sobre el bé. Disposició o propensió a veure i jutjar les coses sota l'aspecte menys favorable. La poetessa alternava constantment l'optimisme amb la desil·lusió i el pessimisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al pessimisme o als pessimistes. Seguidor del pessimisme. Inclinat a veure i a jutjar les coses en llur aspecte menys favorable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica segons la qual el món realment existent és el millor dels mons possibles. Disposició o propensió a veure i jutjar les coses sota l'aspecte més favorable. La poetessa alternava constantment l'optimisme amb la desil·lusió i el pessimisme. [...]
Alteració de l'afectivitat en què es produeix un descens de l'estat d'ànim, que pot incloure també pessimisme, desesperança i disminució de la motivació. [...]
Trastorn de l'estat d'ànim d'intensitat i durada diverses caracteritzat per abatiment general de la persona, davallada de l'autoestima i sentiments de tristesa, pessimisme, desesperança i desemparança. [...]
Percepció d'optimisme o pessimisme que tenen els gestors empresarials sobre la situació i les expectatives econòmiques de les seves empreses en particular i de l'economia en general. [...]
Estat d'ànim caracteritzat per tristesa, sentiments de desesperança, pessimisme i pèrdua d'interès en totes les activitats, que pot afectar el comportament, les emocions i el benestar físic d'una persona. [...]