FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora. Conrear la poesia. La poesia de Verdaguer. Gènere, subgènere o modalitat de la [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Art de fer obres en vers. gaia ciènciao gai saber, art de la poesia, en temps dels trobadors. musa(hab. en pl.). Cultivar les muses. lírica. La lírica catalana del segle XIX. 2 Obra en vers: poema. 3 Bellesa poètica, expressada en vers o en prosa. lirisme. Una narració plena de lirisme [...]
Poesia que dona la mateixa importància a la disposició tipogràfica de les paraules i als elements convencionals d'un poema, com ara el ritme i la rima. [...]
Poesia que es crea a partir d'un text en prosa, destacant-hi les paraules que formaran el text poètic i ocultant la resta del text amb un dibuix o ratllant-lo en negre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antigament, destinat a ésser cantat amb acompanyament de la lira. Que segueix la forma de l'antiga poesia lírica. Amb predomini del to afectiu, sentimental i emotiu. Poesia lírica. La lírica italiana. Relatiu o pertanyent a la poesia lírica. Poeta líric. Destinat a [...]
