Fer caure daltabaix d'un lloc elevat. Així lligat, el van precipitar a l'avenc. En quím., separar en forma de precipitat. En fís., condensar i fer caure en forma de pluja, de neu o de cristalls. Precipitar una dissolució. Fer anar impetuosament, apressar excessivament. Això [...]

El verb que heu cercat es conjuga com cantar.  [...]

Separar una substància del si d'una solució aplicant-hi mètodes físics o mètodes químics. [...]

Separar-se, una substància, del si d'una solució com a conseqüència de l'aplicació de mètodes físics o mètodes químics. [...]

v tr 1 [despeñar] precipitar. 2 [apresurar] precipitar. 3 quím precipitar. v pron 4 precipitar-se. Los acontecimientos se precipitaron desde aquel momento, els esdeveniments es van precipitar des d'aquell moment. No te precipites, no et precipitis.  [...]

v tr 1 [fer caure] precipitar. El van precipitar a l'avenc, lo precipitaron por la sima. 2 [apressar] precipitar. 3 quím precipitar. v pron 4 precipitarse.  [...]

1 estimbar. 2 accelerar. 3 (precipitar-sepron.) atropellar-se obrar a la lleugera passar l'arada davant els bous obrar sense pesar bé les coses anar de pressao fer les coses de pressa Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Aparició lenta d'una segona fase de precipitació, constituïda per un producte diferent del que hom intenta precipitar, i que s'esdevé amb posterioritat a la precipitació primària. [...]

Transformar en caseïna. Separar o precipitar la caseïna (de la llet). [...]

Acció de precipitar o de precipitar-se. Obrar amb precipitació. Pressa excessiva. No em vinguis amb precipitacions. Caiguda d'aigua provinent de l'atmosfera que, en forma sòlida o líquida, arriba fins a la superfície terrestre. precipitació horitzontal [...]