Resultats de la cerca bàsica: 269

1. satisfer
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Omplir la mesura d'un desig o d'una necessitat (d'algú). Si és això sol el que desitja, ja el podem satisfer. Ja estic satisfet: no em cal menjar més. Fer content (algú) acomplint allò que desitja o espera. Jo estaré ben satisfet, jo em donaré per ben [...]
2. satisfer
Font Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com fer.  [...]
3. satisfer
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un desig] satisfacer. 2 [un apetit] satisfacer, saciar. Va satisfer la seva fam, satisfizo (o sació) su hambre. 3 [fer content] satisfacer, contentar. Donar-se per satisfet, darse por satisfecho. 4 [un greuge] satisfacer. 5 [un deute, etc] satisfacer, pagar. 6 [unes condicions] satisfacer [...]
4. satisfer
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 acontentar. complir. Complir els desigs d'algú. Complir les condicions. desfogar(una passió) fer el pes (a algú, una cosa). Aquesta solució no m'acaba de fer el pes. omplir(en certes frases). Omplir les esperances, les aspiracions d'algú. convèncer, satisfer la raó, la lògica. Aquesta [...]
5. sadollar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Satisfer plenament la gana (d'algú). No hi haurà prou menjar per a sadollar tota aquesta gentada. Jesucrist amb uns quants pans i peixos, multiplicant-los, sadollà milers de persones. Satisfer plenament el desig (d'algú). Sadollar-nos d'aquestes veritats. [...]
6. clamant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa o posa un clam. La part clamant. El culpable deu satisfer el clamant. [...]
7. avidesa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desig immoderat d'alguna cosa. Menjar, beure, amb avidesa. Res no pot satisfer la seva avidesa de diners. [...]
8. lliurat lliurada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que en la lletra de canvi es compromet, davant el lliurador, a satisfer la quantitat estipulada en la data de venciment indicada en el document. [...]
9. excussió
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de dirigir-se contra els béns d'un deutor abans de procedir contra el fiador a fi que aquest pagui la quantitat que aquells no abasten a satisfer. [...]
10. polissó polissona
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Noi, noia, que és malcreient, que romanceja per no fer el que li diuen. Persona que s'embarca clandestinament en una nau o una aeronau sense satisfer el preu del passatge. [...]
Pàgines  1 / 27 
Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>