FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cremar superficialment (una substància orgànica), escalfar al foc (una substància) fins a canviar-ne el color o la textura, fins a separar-ne els ingredients volàtils. Torrar pa a la llar. Torrar castanyes, avellanes, cafè. Bronzejar 2. El vent i la neu li han torrat el [...]
v tr 1 tostar, torrar. 2 [la pell] tostar. v pron 3 tostarse. 4 [tenir molta calor] asarse, achicharrarse. 5 fam [embriagar-se] emborracharse, coger una cogorza (o una mona, o una curda, o una turca). [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 cremar. Cp. recremar, rostir, aquilotar o culotar: torrar la pipa a força de fumar-hi. gratinar(al forn) 2 Fig. Torrar la pell amb l'acció del sol: embrunir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de torrar, especialment certs productes orgànics per a provocar-ne la dessecació i fer-hi aparèixer essències aromàtiques. Torrefacció del cafè, del cacau, del tabac. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que torra. Instrument per a torrar alguna cosa, ordinàriament una planxa, en forma de paella, de cilindre, etc., amb forats. Aparell electrodomèstic per a torrar pa. Embriaguesa. [...]