FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Potència, eficàcia, d'alguna cosa. La virtut medicinal d'una planta. Perdre un remei amb el temps la seva virtut. no tenir virtut No tenir força, vigor. en virtut de Per l'acció de. En virtut del que disposa el reglament... Pràctica habitual del bé. El camí de [...]
f 1 virtud. La virtut medicinal de la camamilla, la virtud medicinal de la manzanilla. 2 [d'una persona] virtud. Una dona plena de virtuts, una mujer llena de virtudes. 3 pl crist [àngels] virtudes. 4 en (o per) virtut de en virtud de. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 eficàcia, força. 2 Pràctica habitual del bé. exemplaritat moralitat. És una persona d'una gran moralitat. santedat(fig. Cp. santimònia: vida i actes d'una persona santa) Cp. benviure: el fet de viure honradament. 3 castedat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre la virtut, fer tornar com bord. Una actitud que rebordoneix els nostres sentiments. Perdre la pròpia virtut, la bondat originària. La gent s'ha rebordonit. Una planta, restar com aturada en el seu desenvolupament, esquifida. Els ceps d'aquesta vinya es rebordoneixen. Un [...]
