En català, segons el context i el significat que es vulgui expressar, cal utilitzar la denominació més adequada:

• En el sentit de 'fer més clar', es poden fer servir els verbs aclarir i esclarir. Per exemple:
  
  M'ha quedat un verd massa fosc i l'he hagut d'aclarir.
  Un raig de llum esclarí la penombra.

• En el sentit d''esdevenir clar el cel', es poden fer servir els verbs pronominals aclarir-se i esclarir-se. Per exemple:
  
  Si el cel no s'aclareix aviat, haurem de deixar l'excursió per a un altre dia.
  El cel s'esclarí de pressa després de la tempesta.

• En el sentit figurat de 'fer més entenedor un assumpte, un misteri, un dubte, etc.', es poden fer servir els verbs aclarir, esclarir, explicar, esbrinar i clarificar. Per exemple:
  
  Parla amb el retolista per aclarir la qüestió de la impressió.
  Sherlock Holmes esbrinava els misteris des de casa.
  Explica-li quin problema hi ha.
  Convindria clarificar les tasques que han quedat pendents.

• En el sentit de 'veure amb claredat una situació per poder obrar amb eficàcia', es poden fer servir les expressions entendre-s'hi i sortir-se'n. Per exemple:
  
  —Com va el projecte? —Malament: no me'n surto.
  El telèfon mòbil nou té tants botons que no m'hi entenc.

• En el sentit de 'treure, dissoldre, amb aigua clara el sabó d'alguna cosa ensabonada', es poden fer servir els verbs esbandir, esbaldir, rabejar, esclarir i aclarir. Per exemple:
  
  Han tallat l'aigua en el moment d'esbandir-me els cabells.
  Tu rentes els plats i jo els esclareixo.

El verb aclarar és l'equivalent en castellà.