Resultats de la cerca frase exacta: 202
|
1.
substantiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
el nominal, que pot desenvolupar les funcions de subjecte, atribut, complement d'un verb o d'una preposició, i adjunt d'un altre substantiu. Mot d'aquesta categoria. Que tenyeix directament el cotó, sense necessitat de mordent, s'aplica a un colorant. [...]
|
|
2.
substantiu
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-iva 1 adj filos sustantivo (o substantivo) -va. 2 adj m gram sustantivo (o substantivo) -va. [...]
1 adj filos sustantivo (o substantivo) -va. 2 adj m gram sustantivo (o substantivo) -va. 
|
|
3.
Quantitatius seguits de la preposició 'de' / 'quant', 'molt', 'poc', 'més', 'menys', 'tant', 'gaire', 'prou', 'bastant' + 'de' + substantiu / 'Fa molt temps' o 'Fa molt de temps'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Entre un quantitatiu i el nom que el segueix, la preposició de de vegades és optativa, altres vegades és obligatòria i en alguns casos no s'ha d'usar.
Els quantitatius següents admeten l'addició de la preposició de abans del substantiu que els segueix:
quant: Quants de llibres que té! (o Quants [...]
|
|
4.
nom
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
[...]
|
|
5.
nom
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Categoria gramatical susceptible de flexionar en gènere i nombre, que en una oració va acompanyada generalment d'un determinant i eventualment d'un adjectiu, i pot fer la funció de subjecte, atribut, aposició o complement. [...]
|
|
6.
substantivitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de substantiu. [...]
|
|
7.
nominalitzador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que permet l'obtenció d'un substantiu, s'aplica als morfemes derivatius. Sufix nominalitzador. [...]
|
|
8.
verbalitzador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que permet l'obtenció d'un verb a partir d'un substantiu, d'un adjectiu o d'un adverbi, s'aplica als morfemes derivatius. Sufix verbalitzador. [...]
|
|
9.
anartre -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Usat sense article. Substantiu anartre. En zool., sense articulacions visibles. [...]
|
|
10.
denominal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ling., que deriva d'un nom substantiu. Un verb denominal. [...]
|
1 adj filos sustantivo (o substantivo) -va.
2 adj m gram sustantivo (o substantivo) -va.