Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

Fitxa 7215/9Darrera versió: 03.05.2023

Títol

Usos de per i per a davant d'infinitiu (2) 

Hi ha papers per a endreçar o Hi ha papers per endreçar 

Resposta

Davant d'un infinitiu, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquesta preposició (en la resta del nord-occidental, septentrional, central, baleàric i alguerès).

Una altra opció, independentment del parlar, és mantenir la distinció tradicional d'aquestes dues preposicions davant d'infinitiu. A continuació, detallem aquests usos:

1. S'usa per davant d'infinitiu en els casos següents:

1.1. Complement de règim. Per exemple:

Vam optar per agafar el primer vol que sortia cap a casa (el verb optar regeix per).

1.2. Complement de nom que indica una acció o una situació que no s'han esdevingut encara o que són imminents. Per exemple:

Abans de plegar tinc feina per fer.
Hi ha papers per endreçar.

1.3. Complement causal:

  • Davant d'un infinitiu compost. Per exemple:
    Això et passa per no haver-me volgut escoltar.
    El van detenir per haver comès una desena de robatoris.
  • Davant d'un infinitiu simple, però només quan es pot substituir per un infinitiu compost o si és un verb copulatiu o un predicat que expressa un estat (ser llest, tenir la grip, saber llatí, etc.). Per exemple:
    Gràcies per venir a rebre'm (intercanviable per l'infinitiu compost haver vingut).
    M'han donat el premi per ser la que té la nota més alta
    (l'infinitiu és un verb copulatiu, ser).
    L'han multat per no portar samarreta pel carrer (l'infinitiu és un predicat que expressa un estat, portar samarreta).


2. S'usa per a davant d'infinitiu en els casos següents:

2.1. Complement de règim. Per exemple:

Jo no serveixo per a fer aquesta feina (el verb servir regeix per a).

2.2. Complement d'una quantificació que indica el grau d'assoliment d'unes determinades expectatives (en oracions que contenen, de manera explícita o implícita, quantificadors com prou, massa, molt, bastant, gaire, poc, força, adjectius com suficient o insuficient o el verb bastar, entre d'altres). Per exemple:

Segons les indicacions de la guia, l'alberg és massa lluny per a arribar-hi avui.
Per a elaborar els vestits una setmana no és suficient
.

3. Són possibles les dues preposicions en les oracions concessives amb valor ponderatiu ('malgrat'). Per exemple:

Per tenir l'edat que té, se'l veu vell.
Per a tenir l'edat que té, se'l veu vell.

4. Finalment, també són possibles les dues preposicions en construccions d'infinitiu que expressen seqüenciació o posterioritat:

Se'n van anar entre gestos d'indignació per tornar vint minuts més tard.
Se'n van anar entre gestos d'indignació per a tornar vint minuts més tard
('...i van tornar vint minuts més tard')

Aquestes construccions temporals, però, són poc freqüents i pertanyen als registres formals i especialment a la llengua escrita.

 
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (29.2.4a, 29.2.4b i 31.4.2.1j)  

Classificació

Categoria
Sintaxi
Abreviacions