En els compostos cultes el segon component dels quals comença amb r- i en els mots prefixats a partir de mots que comencen amb r-, aquesta erra no es dobla encara que representi un so de erra vibrant entre vocals. Per exemple: antireumàtic, contrarevolució, grecoromà, ludicorecreatiu, polirítmia, prerafaelita, preregnant, preromà, prorús, vicerector...

En canvi, s'escriu rr en els casos següents:

1. Els mots que comencen amb els prefixos a- (quan significa 'no' o 'sense' i quan serveix per formar verbs), cor- (variant de con-) o ir- (variant de in-). Per exemple: arreflèxia, arrítmia, arrize; arrecerar, arruïnar; corredemptor, correferència, corregent, correpressor, corresponsabilitat; irracional, irreal...

2. Mots que en llatí ja s'escrivien amb rr, com ara birrem, corregir, prorrata, prorrogar, prorrompre, virrei. També compostos manllevats com aiguarràs, bancarrota i xafarranxo, derivats de locucions com ara arreveure i anorrear, i mots que ja tenen tradició històrica en català amb aquesta grafia, com ara banyarriquer.

3. Mots formats amb els formants d'origen grec raquio- (o raqui-), reo-, rino- (o rin-), rinco-, riz- (o rizo-) i rodo- i amb les terminacions -rràfia, -rràgia, -rrea, -rrexi, -rrinc i -rroide. Per exemple: cefalorraquidi, intrarraquidi, pneumatorràquia; batirreòmetre, biorreologia; arrínia, otorrinolaringòleg; nematorrinc, ornitorrinc; arrizotònic, micorriza, cinorròdon, metarrodopsina; arteriorràfia, neurorràfia; hemorràgia, mastorràgia, otorràgia; amenorrea, verborrea; cariorrexi, metrorrexi; hemorroide, limforroide.

4. Els derivats formats amb els prefixos hiper-, inter-, super- i ciber-, com ara hiperrealisme, interregne, superrealista, ciberrisc.