És relativament freqüent que les novetats que es produeixen en els hàbits de consum acabin tenint també un reflex en la llengua. Per exemple, és cada cop més habitual veure uns establiments comercials que s'anuncien com a enoteca o vinoteca.

Encara que la llengua ja disposa de les formes vinateria i celler, que poden designar el comerç on es venen vins, una enoteca pretén ser un lloc més especialitzat, on s'exhibeixen col·leccions de vins de qualitat que el públic pot visitar i on se sol proporcionar a aquest visitant l'assessorament d'un professional del vi. Les enoteques són també llocs de degustació i de compra, i, a petita escala, es designa també amb aquesta forma una col·lecció particular de vins.

La forma enoteca es considera preferent, perquè està formada per dos elements d'origen grec (eno-, que significa 'vi', i -teca, que indica 'dipòsit'), i la forma vinoteca n'és un sinònim complementari, perquè és d'ús molt general i resulta transparent semànticament, tot i que des d'un punt de vista lingüístic presenta una composició híbrida, perquè el formant vino- és d'origen llatí.