Quan apliquem les normes d’accentuació ho fem només a les paraules polisíl·labes. Però potser alguna vegada has vist paraules monosíl·labes amb accent o paraules polisíl·labes que s’accentuen sense seguir les normes. Es tracta dels accents diacrítics.
és, mà, bé, té...
Algunes paraules no s’accentuen seguint les normes d’accentuació, sinó que els posem un accent per distingir-les d’altres que s’escriuen igual però que tenen un significat diferent: els accents diacrítics.
Per exemple:
Aquest mes no he pogut anar més al gimnàs perquè m'he fet un esquinç al turmell.
Més, adverbi de quantitat, porta accent per distingir aquesta paraula de mes, període temporal d'aproximadament 30 dies.
Els mots amb accent diacrític són:
bé (adverbi, propietat) |
be (ovella) |
Un cop hagis consultat la llista dels accents diacrítics, pots fer l’activitat següent per practicar-los.
