Montarell, 2 de juliol de 2018

Estimada Laia,

Avui, dissabte, et dedico la carta setmanal. I no em serà difícil pensar què us puc explicar, perquè ahir mateix un fet va trencar el ritme somnolent del poble: es va cremar un camp d'ordi dels de can Vilardell.

A quarts de quatre de la tarda jo era al local social prenent un cafè i va arribar la Paula de cal Cantador cridant que hi havia foc en una feixa. Es veu que va ser una espurna de la màquina de segar d'en Pere. Com si fos una actuació apresa, els pagesos van moure's de forma gairebé automàtica, sincronitzada. Les dones van arrencar branques de garric i tot seguit van marxar corrents cap al camp: veiessis com esbatussaven el foc! Uns homes van baixar amb aixades per cavar terra i tirar-la als punts de foc més abrandats, i uns altres, en un tres i no res, van enganxar les cisternes plenes d'aigua als tractors i van arribar-s'hi amb les mànegues que tenen preparades per a emergències com aquesta. Jo, innocent i ridícul, vaig anar-hi amb l'extintor de casa a la mà... Quan els bombers i els mossos van arribar, el camp fumejava, però ja no es veia una flama enlloc. Vaig pensar en allò de "poble que viu unit...". Tota una lliçó.

Se'n podria fer una novel·la, de la vida i fets d'aquest petit poble. T'ho ben asseguro.

Fins aviat.

Joan

solució