GIRONA A LA TARDOR

Sota el pont camina l'aigua (trist)
és l'aigua de la pluja de Tots Sants;
el cel és (malva) i (rosa) i (ametista),
hi ha un or de fulles pels camins (forà).

La seu dreça la (pàl·lid) harmonia
de pedra (gris) vers el cel (llunyà),
i l'Àngel guaita la caputxa (pius)
de Sant Feliu una miqueta enllà.

Sota les voltes, la ciutat (encès)
és (estrident) de riures i fanals,
i (cenyit) de fosca la Devesa,
dreça milers de branques (immortal).

Fa una boira que sembla un vel de fada,
sonen el clarinet i el tamborí...
I el cor, com una nit molt (estrellat),
espera l'hora d'estimar i llanguir.

Josep Maria de Sagarra, Cançons de rem i de vela