Itineraris d'aprenentatge. Suficiència.

Imprimeix

El verb és l’element més important de l’oració: és imprescindible. Segur que el saps reconèixer. Quins verbs trobes en el text següent?

Fa dies que, per les escletxes del temps, veig el meu futur. No és el mateix que quan em veig en somnis, perquè, mentre somio, de vegades milloro (soc més alt, o més ros, o tinc dits de pianista, o de jugador de pòquer, o sé jugar a escacs o parlar set idiomes). En el futur, en canvi —si més no en aquesta porció de futur estret i vertical—, m’hi veig accidentat, alopècic i preocupat. Els detalls són confusos. La perspectiva, insuficient.

Sergi Pàmies, L’últim llibre de Sergi Pàmies

solució

Fa, veig, és, em veig, somio, milloro, soc, tinc, sé, jugar, parlar, m’hi veig, són.

El verb és el nucli del sintagma verbal. Expressa una acció (veig, jugar, parlar...), un esdeveniment o un estat (soc, són).

Els verbs tenen un part fixa, que expressa el significat del verb, i una part que canvia, les terminacions, que són comunes amb altres verbs. Observa les terminacions de les formes verbals que hi ha a continuació:

somiar	somio	somiaran	he somiat
parlar	parlaves	parla	havies parlat

Les terminacions ens permeten saber qui fa l’acció (persona verbal), quan es fa (temps verbal), la intenció de qui parla (el mode) i si l’acció està acabada (l’aspecte).

Per exemple, la terminació -o indica que la persona que fa l’acció és jo (1a persona del singular), que es realitza ara (present) i que expressa un fet (mode indicatiu).

parlo, somio, torno, penso, canto, dubto...

En canvi, la terminació -aves expressa que la persona que fa l’acció és tu (2a persona del singular), que es va realitzar en el passat, en un passat que no queda acabat (aspecte imperfectiu).

La terminació -ar no indica cap persona, és una de les formes verbals del verb: l’infinitiu. L’infinitiu (parlar), el gerundi (parlant) i el participi (parlat) són les formes no personals del verb.

En els exemples anteriors hi ha temps simples, que són una forma única, i temps compostos, que es conjuguen amb un verb auxiliar (haver) i el participi del verb que conjuguem (he somiat, havies parlat...)
Aquestes terminacions depenen del grup a què pertany el verb que s’està conjugant.

Els verbs es divideixen en tres grups o conjugacions:

La 1a conjugació: verbs que acaben en *–ar*	portar, estudiar, jugar...
La 2a conjugació: verbs que acaben en *–er* o –re	vendre, moure, poder...
La 3a conjugació: verbs que acaben en –ir	sortir, dormir, preferir...

En aquest itinerari treballarem els models de conjugació regular, conjugacions de verbs irregulars i les perífrasis verbals.