L’imperatiu és el temps verbal que utilitzem per donar ordres directes o instruccions. Observem el comportament dels verbs de formes velaritzades en l’imperatiu. Quina forma correspon a la segona persona del singular de l’imperatiu del verb beure? I del verb riure? I la segona persona del plural de moure? Beu, riu, moveu. No tenen formes amb gu.
Hi ha alguns verbs amb formes velaritzades, però, que no segueixen aquest model. Els verbs dir, estar, poder, voler i tenir formen totes les persones de l’imperatiu amb el so velar.
En relació amb l’ús de l’imperatiu és important tenir en compte que quan expressem ordres negatives utilitzem el present de subjuntiu.
Així, en les ordres negatives (present de subjuntiu) els verbs velars tenen totes les formes amb gu. En canvi, generalment, en les ordres afirmatives (imperatiu) no tenen gu en la segona persona del singular i del plural. Cal anar en compte i no confondre aquestes formes. Compara-les:
Les activitats següents et poden servir per practicar i sistematitzar tot el que hem dit sobre l’imperatiu en els verbs velar. Per quina vols començar?
|