Imprimeix  
	L’imperatiu és el temps verbal que  utilitzem per donar ordres directes  o instruccions. 
	Observem el comportament dels verbs de formes  velaritzades en l’imperatiu. 
	Quina forma correspon  a la segona persona del singular de l’imperatiu del verb beure? I del verb riure?  I la segona persona del plural de moure? 
	Beu, riu, moveu. No tenen formes amb gu. 
	  La  majoria de verbs amb formes velaritzades formen  la segona persona (singular i plural) de  l’imperatiu sobre l’arrel no velar (pren,  preneu). La resta de persones de l’imperatiu es constitueixen sobre la  forma velar que caracteritza aquest grup de verbs (prengui, prenguem, prenguin). Fixa-t’hi: 
	
      
           | 
         
  | 
        beguem  | 
           | 
           | 
         
  | 
        venguem  | 
       
      
        beu  | 
        beveu  | 
        ven  | 
        veneu  | 
       
      
        begui  | 
        beguin  | 
        vengui  | 
        venguin  | 
       
     
	Hi  ha alguns verbs amb formes velaritzades, però, que no segueixen aquest model.  Els verbs dir, estar, poder, voler i tenir formen totes les persones de  l’imperatiu amb el so velar. 
	
      
           | 
         
  | 
        diguem  | 
           | 
           | 
           | 
           | 
       
      
        digues  | 
        digueu  | 
           | 
           | 
       
      
        digui  | 
        diguin  | 
           | 
           | 
       
     
	En relació amb l’ús de l’imperatiu és important tenir en  compte que quan expressem ordres  negatives utilitzem el present de subjuntiu. 
	
      
        Canta!  | 
         No cantis!  | 
        Canteu!  | 
        No canteu!  | 
       
     
	Així, en les ordres negatives (present de subjuntiu) els  verbs velars tenen totes les formes amb gu.  En canvi, generalment, en les ordres afirmatives (imperatiu) no tenen gu en la  segona persona del singular i del plural. Cal anar en compte i no confondre  aquestes formes. Compara-les: 
	
      
        ordre afirmativa 
          imperatiu  | 
        ordre negativa 
          present de subjuntiu  | 
       
      
        Mou    la mà!  | 
        No moguis la mà!  | 
       
      
        Mogui’s!  | 
        No es mogui!  | 
       
      
        Moguem el peu!  | 
        No moguem el peu!  | 
       
      
        Moveu    el cap!  | 
        No mogueu el cap!  | 
       
      
        Moguin la mà!  | 
        No moguin la mà  | 
       
     
	Les activitats  següents et poden servir per practicar i sistematitzar tot el que hem dit sobre  l’imperatiu en els verbs velar. Per quina vols començar? 
	
	Cal escriure-hi la segona persona (del singular i  del plural) de l’imperatiu d’uns verbs velars. 
	
	En aquesta activitat  s’han de conjugar els verbs d’ordres negatives i positives d’alguns verbs  velar. Això permet comparar en quins casos porten gu- i en quins no. 
	
	Cal triar-hi  la forma verbal adequada per omplir els buits de frases que tenen verbs velars  que expressen ordres. Es practica la diferència entre els diferents temps:  imperatiu i present de subjuntiu. 	
   |