Les oracions de relatiu adjectives fan la mateixa funció que un adjectiu; és a dir, complementen un nom. Aquest nom, al qual complementen, s’anomena antecedent.
El pronom relatiu enllaça l’oració de relatiu amb l’oració principal i, a més, fa una funció sintàctica dins de l’oració de relatiu, ja que hi substitueix l’antecedent. Observa-ho en l’exemple següent:
L’home que ens ha saludat és l’advocat que porta el cas.
El pronom relatiu que introdueix una oració subordinada adjectiva (que ens ha saludat), que fa la funció de complement del nom, en l’oració principal (l’home és l’advocat que porta el cas). Si analitzem sintàcticament l’oració de relatiu ens adonem que el pronom que substitueix l’antecedent (l’home); en aquest cas fa la funció de subjecte.
Comprova si ho has entès en l’oració següent:
El pis que volem llogar és molt petit, però té una terrassa àmplia.
Quina és l’oració de relatiu? A quin nom complementa? Quina funció sintàctica fa el pronom relatiu en l’oració de relatiu?
Tenint en compte el que hem explicat fins ara potser has arribat a la conclusió següent:
L’oració de relatiu adjectiva és que volem llogar. L’antecedent d’aquesta oració és el nom pis, al qual complementa. En l’oració de relatiu el pronom que fa la funció de complement directe (substitueix pis).
Si és així, l’has encertada.
Continuem analitzant les oracions de relatiu adjectives. Llegeix les dues frases que hi ha a continuació i determina si creus que tenen el mateix significat. Observa l’ús que es fa de les comes:
La filla que viu a Roma és actriu.
La filla, que viu a Roma, és actriu.
Malgrat que puguin semblar idèntiques, aquestes frases tenen significats diferents.
La primera implica que hi ha més d’una filla i el fet que visqui a Roma és una informació que la caracteritza, que la distingeix de les altres. Es tracta d’una oració de relatiu adjectiva especificativa.
La segona frase ens indica que només hi ha una filla i el fet que visqui a Roma és una informació complementària, una informació que no és necessària. És una oració de relatiu adjectiva explicativa. Les oracions explicatives sempre han d’aparèixer entre comes, o tancades per algun altre signe de puntuació.
Aquesta puntuació (i l’entonació en la llengua oral) permeten distingir les diferències de significat entre les especificatives i les explicatives i evitar les ambigüitats.
Observa el quadre següent sobre els pronoms relatius en les adjectives.
que |
Introdueix oracions explicatives i especificatives. Substitueix persones i coses (antecedents). |
La filla que viu a Roma és actriu. |
el qual (relatiu compost) |
Només pot introduir oracions explicatives (sense preposició). Substitueixen persones i coses. Concorden amb l’antecedent en gènere i nombre. |
La filla, la qual viu a Roma, és actriu. Aquells documents, els quals pertanyen a l’església, no es poden consultar sense un permís especial. |
Practica el que hem treballat fins ara en les activitats següents:
Activitat 30
Activitat 31
Un cop les hagis fet, no t’oblidis de continuar ampliant els teus coneixements sobre les oracions de relatiu adjectives treballant les que s’introdueixen amb preposició.
Oracions de relatiu adjectives introduïdes amb preposició
Altres casos: relatiu neutre, possessius, lloc