El complement de règim verbal és introduït per una preposició que exigeix el verb i que en determina el significat. Aquestes preposicions són, principalment:
a |
accedir, acostumar-se, dedicar-se... |
Es dedica a la investigació. |
de |
parlar, oblidar-se, adonar-se... |
Parlarem del comunicat del president. |
en |
pensar, vacil·lar, complaure’s... |
Sempre pensa en els seus fills. |
amb |
comptar, avenir-se... |
Compto amb tu. |
Tot i això:
- En els registres formals, les preposicions a, de, en i amb cauen davant de la conjunció que:
Tinc interès en el periodisme. Però: Tinc interès que vinguis.
Des d’ahir no vol veure ningú. Però: Des que va sortir de l’hospital, ha millorat molt.
- En registres formals és preferible canviar les preposicions amb i en per a o de davant d’infinitiu.
Tinc interès en el periodisme. Però: Tinc interès a veure’t.
L’han amenaçat amb l’acomiadament. Però: L’han amenaçat d’acomiadar-la.
Compte! |
Així, per exemple, els verbs pensar, vacil·lar, complaure's, afanyar-se, entossudir-se, exercitar-se, consistir, aplicar-se, tenir interès, ser constant... que solen dur un complement preposicional introduït per la preposició en:
Canvien la preposició en per a o de, quan el complement és un infinitiu.
Així:
Penseu a tornar-nos els llibres.
Tinc interès a/de fer-ho ben aviat.
La preposició cau quan el complement té l’estructura que + oració.
Compte! |
Els exercicis següents et permetran practicar el canvi de preposicions davant d’infinitiu i la caiguda davant la conjunció que i practicar altres preposicions davant dels complements que has treballat al llarg de la unitat.
