Imprimeix

Generalment, en català, el complement directe s’uneix directament al verb sense preposició. La preposició a introdueix el complement indirecte, però no el directe.

Per exemple:

El públic va aplaudir els tres tenors.

He trobat en Josep.

Aquest matí he vist la Núria.

Hi ha alguns casos, però, en què la preposició a pot introduir el complement directe. Són els següents:

  1. Quan el complement directe és un pronom personal fort, com ara mi, tu, ell, vosaltres, vós, ells/elles, vostè/vostès,etc.
    El funcionari els va avisar a ells.
  2. Quan el complement directe és tothom, algú, ningú, cadascú, qualsevol, tots i totes.
    Van contestar a tothom que va escriure.
  3. Quan el complement directe és qui, quins, quines, quants, quantes o el qual.
    Hem ajudat a qui més ho necessitava.
  4. Quan es vol expressar una idea de reciprocitat.
    Es truquen cada dia l’un a l’altre.

Compte!

La venedora ha atès als clients.                  La venedora ha atès els clients.

Quina d’aquestes dues frases és la correcta?
En casos com aquest, és fàcil que dubtis entre escriure als o els. Per saber si el complement és directe (normalment sense a) o indirecte (amb a), és útil passar el complement al singular i substituir-lo pel pronom corresponent. Si el pronom és el/l’, fa la funció de complement directe i, per tant, no porta la preposició a. Si el pronom és li, es tracta d’un complement indirecte i porta la preposició a.
Així: La venedora ha atès els clients; La venedora ha atès el client / La venedora l’ha atès.
        Digues a en Miquel que vingui / Digues-li que vingui.
També, el CD es pot identificar, a vegades, canviant l’oració activa a passiva, de manera que el CD passa a ser el subjecte pacient de l’oració passiva.

La venedora ha atès els clients.            Els clients han estat atesos per la venedora.

 

L’exercici següent et proposa completar frases amb la preposició a o estalviar-la quan convingui:


Activitat 4