Imprimeix

. El signe d'admiració o d'exclamació es col·loca al final de les frases exclamatives. El col·loquem per indicar que una frase està dita amb èmfasi:

Oració declarativa, sense èmfasi:

Estem ben perduts.

Oració exclamativa, amb èmfasi:

Estem ben perduts!

Si vols veure els usos d'aquestes frases pots anar a l'itinerari sobre L'oració com a unitat de comunicació.

. No s'ha de posar mai punt darrere aquest signe perquè ja marca el final d'una frase.

Vols descobrir al final de quines frases caldria haver posat el signe d'admiració?


Activitat 16

Falten quatre signes d'admiració en aquest text manipulat. Escriu a la graella les quatre paraules que han de dur-lo.

Quan vaig sentir el soroll i vaig alçar el cap, ja eren dins. Parlaven un castellà xafallós que foradava el cuc de l'orella.
—No et moguis, perdiguer —va dir un d'ells, el més grassonet, que duia un queixal d'or. És una visita de cortesia. I em va ensenyar la placa.
No els coneixia, però eren de la vella escola. No res de bona educació ni de referències als drets constitucionals: per aquests Franco encara vivia al Pardo. Em vaig incorporar. L'altre, escardalenc i negrellós, em va clavar un cop que em va fer tornar a la cadira.
—El meu company t'ha dit que no et moguis, soldat.
I ja no em vaig moure.
Mentre el grassonet em vigilava, l'escardalenc remenava els papers de la taula, obria els calaixos de l'arxivador i remugava en veu baixa però entenedora:
—Mi-te'l que viu bé, el fill de puta. Enganyant els pobres babaus i fent-los creure que la policia no serveix per a res.

Jaume Fuster, Sota el signe de sagitari.

 

Paraules que han de dur signe d'admiració:

com ho he fet? | verifica-ho | torna-ho a fer