Imprimeix

Des del punt de vista de l’emissor, la modalitat exhortativa permet influir en les accions dels altres mitjançant la persuasió.

Des del punt de vista del receptor, una exhortativa ofereix llibertat per realitzar o no l’acció sol·licitada, sense quedar malament ni fer quedar malament l’emissor.


Activitat 20

Posa’t al lloc del receptor i respon positivament i negativament a les exhortatives següents:

- Si t’anés bé, em convindria que t'emportessis la nena, avui.

- Ex.: Cap problema, em ve de passada.
- Ex.: Em sap greu, però avui no vaig en cotxe.

- Podries venir amb el nostre cotxe.

- Hauríem de rentar els plats.

- Ens podríem aturar a fer un mos.

- Si em poguessis deixar la càmera t’ho agrairia infinitament.

- M’agradaria que tastessis el meu pastís...

- M’aniria tan bé que em traduïssis aquesta carta...

Oi que no t’ha costat de fer les respostes negatives de cara a l’emissor? És perquè amb aquesta formulació no t’has sentit obligat a fer el que l’emissor et demanava.

possible solució


Activitat 21

Tornem a les exhortatives de l’exercici anterior. Ara observarem alguns dels principals trets que tenen en comú: els modes verbals.

Apunta, segons s’indica a la graella, les formes verbals que presenta cada oració.

Oracions exhortatives

Mode condicional

Mode subjuntiu

1. Si t’anés bé, em convindria que t'emportessis la nena, avui.

-

-
-

2. Podries venir amb el nostre cotxe.

-

3. Hauríem de rentar els plats.

-

4. Ens podríem aturar a fer un mos.

-

5. Si em poguessis deixar la càmera t’ho agrairia infinitament.

-

-

6. M’agradaria que tastessis el meu pastís...

-

-

7. M’aniria tan bé que em traduïssis aquesta carta...

-

-

com ho he fet? | verifica-ho | torna-ho a fer


T’has fixat que el mode subjuntiu i el condicional fan que l’acció es situï en un temps fora de la realitat? Tot al contrari del mode indicatiu, el mode típic de les declaratives, que situa l’acció en el pla de la realitat (avui començo les vacances).

El fet que el subjuntiu i el condicional presentin l’acció com a irreal, probable o desitjable, fa que l’acció que es demana no sigui impositiva. Per això aquests són els modes verbals típics de la modalitat exhortativa.


Activitat 22

Recordes què són els verbs modals? Són verbs que precedeixen un altre verb per matisar-ne o modificar-ne el significat. En aquesta unió, el verb modal adopta la forma personal i l’altre una forma no personal: l’infinitiu. 

Exemples: Pots seure. (Pots matisa el verb seure. Dir el verb sense pal·liatius seria molt més dur: Seu.)

A les oracions d’abans, n’hi ha algunes que contenen verbs modals. Marca’ls.

solució

Observa que els verbs modals poder i haver de estan en mode condicional o subjuntiu.


Recorda
La modalitat exhortativa:
—És una forma indirecta i/o cortesa de demanar i de donar béns i serveis.
—Comporta la voluntat de l’emissor de modificar la conducta dels altres tot deixant-los un marge de llibertat per actuar.
—Sovint fa referència a un desig o a una necessitat de l’emissor.
—Incorpora sovint:
        a) verbs modals, com poder, voler, haver de,
        b) el mode verbal subjuntiu i el condicional, que situen l’acció en un pla de irrealitat, desitjabilitat o probabilitat,
        c) adverbis de probabilitat o dubte, com potser, a la millor, segons com...,
        d) elements de cortesia: si et plau, si et sembla bé...


Activitat 23

Formula, en modalitat exhortativa, una sèrie d’oracions per demanar favors a persones amb les quals no tens gaire confiança o relació. Després compara-les amb els exemples anteriors.
Recorda que ets en el camp dels suggeriments.

- Potser aquesta nit em podries fer de cangur...


Activitat 24

Formula oracions per demanar favors, o fer-los, utilitzant totes les modalitats oracionals que has treballat fins ara, tenint en compte que el teu interlocutor no senti la demanda o l’oferiment com una imposició.

Imperativa

Interrogativa

 Declarativa

Exhortativa

Si ho trobes difícil, mira la solució per trobar idees. Fixa’t que hi ha demandes i oferiments.

possible solució