|
Imprimeix
La o i la u en síl·laba àtona
En els dialectes orientals del català (exepte en baleàric) la o i la u que apareixen en una síl·laba àtona es pronuncien amb el so de u.
o/u en síl·laba àtona a final de paraula
Tipus de paraula |
Exemples |
Excepcions |
Noms masculins -o |
ferro, carro, lloro, moto... |
S’escriuen amb u les paraules que acaben en diftong (au, eu, iu, ou):
correu, palau, niu, pou... |
Plurals masculins -os |
boscos, bojos, peixos, passos, pisos... |
- plurals de paraules amb diftong: ateneus, palaus...
- mots invariables: tipus, fetus, focus, porus, cactus, globus... |
Verbs
1a pers. present -o |
penso, surto, prefereixo...
|
|
o/u en síl·laba àtona enmig de paraula
Per saber com hem d’escriure el so [u] que es troba al començament o a l’interior d’una paraula, sigui un nom o un verb, hem de buscar una paraula de la mateixa família en què aquella síl·laba sigui tònica.
posàvem --> posa |
mocador --> moc |
buscaves --> busca |
maduresa --> madur |
Excepcions de la vocal neutra a l’interior de paraula:
Els verbs sortir, collir, cosir, tossir, escopir i els seus derivats s’escriuen amb o en les formes àtones.
Tòniques: surto, culls, tusso, surti... amb u
Àtones: sortim, collit, tossint, escopia, cosiré... amb o
Els verbs poder i voler s’escriuen amb o en tots els temps verbals amb formes àtones, excepte en el present de subjuntiu i l’imperatiu.
- podeu, poguessin, podia, pots, vol, volgut, podries, volent... amb o
- pugui, puguis, pugui, puguem, pugueu, puguin...
- vulgui, vulguis, vulgui, vulguem, vulgueu, vulguin...
Noms:
Hi ha una sèrie de divergències amb el castellà:
S’escriuen amb o en català:
avorrir-se, botifarra, brúixola, capítol, cobrir, complir, cònsol, embotit, escapolir, escrúpol, joglar, ordir, pèndol, podrir, polir, rètol, rossinyol, sofrir, sorgir, sospirar, títol, tonyina, torró, triomf...
S’escriuen amb u en català:
bufetada, butlletí, correu, cuirassa, muntanya, muntar, ritu, sèrum, suborn, sufocar, supèrbia, suport, tramuntana, trofeu, turmell, turment...
|