Imprimeix

En català, com en altres llengües romàniques, s’accentuen les paraules segons si acaben o no acaben en unes terminacions determinades que es prenen com a referència.

Hi ha 12 terminacions en català. Per què no proves de deduir-les fent l’activitat següent?


Activitat 28

 

Així, doncs, les paraules s’accentuen segons acabin o no acabin en aquestes 12 terminacions.

vocal: 

a, e, i, o, u

vocal + s:

as, es, is, os, us

 

en, in

Compte!

Si la i o la u formen part d’un diftong decreixent no considerem que siguin vocals (són semivocals) i, per tant, la paraula que acaba en diftong no acaba en les 12 terminacions. Per exemple:

camí              s’accentua perquè és aguda i acaba en una de les 12 (i, vocal)
desmai           no s’accentua perquè és aguda i no acaba en una de les 12 (ai, diftong)

tornava          no s’accentua perquè és plana i acaba en una de les 12 (a, vocal)
tornàveu         s’accentua perquè és plana i no acaba en una de les 12 (au, diftong)

Les paraules polisíl·labes (de més d’una síl·laba) es classifiquen en tres grups, prenent com a referència la posició que ocupa la seva síl·laba tònica:

  1. agudes, la síl·laba tònica és l’última de la paraula;
  2. planes, la síl·laba tònica és la penúltima;
  3. esdrúixoles, la síl·laba tònica és l’antepenúltima.

Se t’acut alguna paraula plana? I alguna d’aguda, o d’esdrúixola?
Pots practicar la classificació de paraules segons la seva síl·laba tònica fent l’activitat següent:


Activitat 29

 

Com hem dit a l’inici, les paraules s’accentuen segons si acaben en unes determinades terminacions de referència, les 12 terminacions:
- Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en les 12 terminacions (a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in).
- Les paraules  planes s’accentuen quan no acaben en les 12 terminacions (a, e, i, o, u, as, es, is, os, us, en, in).
- Les paraules esdrúixoles s’accentuen sempre.

Compte!

Ves amb compte amb les paraules que acaben en –ia!
Recorda que la combinació d’una i (precedida d’una consonant) seguida d’una a no fa diftong.

Així,

-  si la i és la tònica, la paraula és plana:
        Maria és una paraula plana que no s’accentua perquè acaba en una de les 12 (a)
-   si la síl·laba tònica és l’anterior a la i, la paraula és esdrúixola:
        Història és esdrúixola i, per tant, s’accentua.