Imprimeix

Un cop hem decidit que la paraula s’ha d’accentuar, seguint les normes d’accentuació, com ho fem?

Segurament deus haver observat que en català hi ha dos tipus d’accent: l’accent obert o greu (`) i l’accent tancat o agut (´).

Fixa’t en les paraules següents per deduir el tipus d’accent que porta cada vocal:

màquina, fàcil, pèsol, préssec, època, presència, líquid, tímid, arròs, camió, orígens, casolà, útil, algú, estómac, tindré...

La lletra a sempre porta l’accent obert.
La lletra i i la lletra u sempre porten l’accent tancat.
Les lletres e i o poden portar l’accent obert o tancat, perquè es poden pronunciar de dues maneres diferents.

Decidir i identificar quan una e o una o porten accent obert o tancat pot resultar difícil. Ens podem ajudar de la pronúncia, en alguns casos, i també de la memòria visual. Hi ha, però, una sèrie de regularitats que ens ajuden a sistematitzar l’accentuació d’aquestes vocals. Observa-les en els quadres següents:

Accentuació de la e
La e acostuma a portar accent obert.

E en paraula aguda
—Quan la e és una paraula aguda és oberta en la majoria dels casos:

cafè, comprèn, promès...

—Però també hi ha e que porten accent tancat:

Substantius acabats en -és: excés-excessos, congrés-congressos...
Els adverbis bé, també, després, només...
Terminacions de futur i imperfet de subjuntiu: vindré, portés, pensaré...
Formes de present dels verbs acabats en -tendre: pretén, estén...

 E en paraula plana i esdrúixola
—Quan la e és en una paraula plana o esdrúixola és quasi sempre oberta:

fèrtil, aparèixer, pèsol, paciència...

—Hi ha, però, un nombre reduït de casos en què la e porta accent tancat:

els noms i adjectius: cérvol, préssec, préstec, llépol, feréstec i església.
alguns verbs:

infinitius: créixer, néixer, prémer, ésser...
terminacions imperfet de subjuntiu, perfet: portéssiu, férem...

 

Accentuació de la o

O en paraula aguda
—Quan la o és en una paraula aguda és tancada en la majoria dels casos:

perdó, camió, planificació, divisió...

—Hi ha alguna o en mots aguts que porta accent obert:

noms: arròs, espòs, ressò, repòs, talòs...
però, això, allò, de debò...

 O en paraula plana i esdrúixola
—En aquest cas la o és quasi sempre oberta:

pròpia, fenòmens, pròleg...

—Hi ha, però, un nombre reduït de casos en què la o porta accent tancat:

els substantius i adjectius: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora...
alguns verbs:

infinitius: córrer i derivats (recórrer...)
formes del verb ésser: fóssiu, fórem...

Ara ja saps quan i com hem d’accentuar les paraules de més d’una síl·laba. Per què no ho practiques?


Activitat 30