Probablement penses que respondre aquesta pregunta és fàcil. Prova-ho. Com definiries aquest gènere?
En què has pensat: en els contes de bruixes, princeses i animals que parlen? O en l’últim llibre actual i contemporani que has llegit? Tot són contes?
Llegeix aquesta definició. Coincideix amb la teva?
“Parlar d’un conte és endinsar-se en una de les reserves naturals de personalitat més acusada dins el gran parc temàtic de la literatura. És un territori que limita, d’una banda, amb la poderosa germana “la novel·la”, i de l’altra, amb la diàspora que omple el calaix de sastre de la “narrativa curta” i que sovint li amenaça la independència, amb confusions innecessàries.”
Grau, Isidre, L’arquitectura del conte.
El conte és la forma de relat més antiga, de caràcter espontani, amb mil·lenis de tradició oral, que s’ha mostrat en formes diverses segons èpoques, modes, tradicions i costums.
Els orígens del conte es perden en la llunyania dels temps. Arriben a nosaltres per transmissió oral, recopilats, escrits i reescrits per mans pertanyents a èpoques i cultures diferents. El conte, tal com el coneixem ara, irromp en el panorama literari com a forma original i madura al final del segle xix.
Si busquéssim dues paraules que definissin el conte, probablement hauríem de parlar de brevetat i d’intensitat.
La llegenda, el mite, la faula, l’al·legoria, l’acudit, el conte literari, el conte popular, la rondalla... són algunes de les formes amb què se’ns ha aparegut aquest relat breu que anomenem conte.
Vols provar de distingir les característiques d’algun d’aquests tipus de contes? En l’activitat següent et proposem que destriïs trets definitoris de les llegendes, els contes populars...
Activitat 1
En aquest itinerari et presentem diferents elements característics dels contes i et proposem que en redactis un. Treballar el conte permet practicar la narració i, a més, estimular la creativitat i l’expressivitat.