FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de crustacis marins, amb el cos recobert pel mantell i protegit per una closca de cinc plaques o més, que inclou els glans de mar i els percebes. Individu d'aquest grup. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa que abriga, especialment quan és de roba. Van aguantar llarga estona sota la pluja sense un mal abrigall. Conjunt de la roba del llit. Mantell que usen les dones per a cobrir-se o abrigar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels escolopàcids, d'uns 14 centímetres de llargada, amb el mantell gris a l'hivern, les celles, el front i l'abdomen blancs, i el bec recte i negre (Calidris minuta). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Modificació de l'estructura, de la composició mineralògica i, normalment, de la composició química de les roques, provocada per l'acció combinada de les noves condicions físiques i químiques. Modificació de l'estructura del mantell de neu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels escolopàcids, d'uns 19 centímetres de llargada, amb el mantell bru, i el pit i l'abdomen blancs (Actitis hypoleucos). xivitona maculada Ocell de la família dels escolopàcids, propi del continent americà (Actitis macularia). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels làrids, de mida mitjana o grossa, propi d'ambients marins. gavià argentat Ocell de la família dels làrids, d'uns 55 centímetres de llargada, de plomatge blanc amb el mantell gris clar i el bec i les potes de color groc, propi del Mediterrani [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'acabar o d'acabar-se. Donar acabament a un llibre. Menar un plet a acabament. Venir a acabament. L'excursió tingué un mal acabament. Fi, extrem d'una cosa. A l'acabament del carrer. Ornament que termina una cosa. El mantell té un acabament de randes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels falcònids, de 26 a 33 centímetres de llargada, amb el mantell gris blavós i la resta del plomatge rogenc amb ratlles de tons més foscos, que s'alimenta de petits ocells i és el falcó més petit de la nostra avifauna (Falco columbarius [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capa de l'atmosfera terrestre situada entre l'estratopausa i la mesopausa, que s'estén entre uns 50 i uns 80 quilòmetres d'altitud, i on la temperatura decreix amb l'altitud. Part inferior del mantell terrestre, la més gruixuda, que es troba per sota l'astenosfera i damunt el nucli. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de l'ordre dels psitaciformes, de mida petita, uns 18 centímetres de llargada, de plomatge originalment verd amb el cap groc i el mantell ratllat de marró, originari d'Austràlia, molt apreciat com a ocell de gàbia (Melopsittacus undulatus). [fem. periquita] Espanyolista [...]
