FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sensació produïda per la pèrdua de calor. Dona'm l'abric, que tinc fred. Fa estona que sento fred. Temps fred. Fer fred. Els freds de l'hivern. Un fred tardà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma corresponent al pronom de primera persona jo quan forma part d'un grup preposicional. Parlaven de mi. M'ho ha dit a mi. Anaven amb mi. Què maquineu contra mi? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lliurar (diners, una joia, etc.) a algú per un temps amb l'obligació de tornar-ho. Li he prestat deu euros. Presta'm un llibre. Prestar al cinc per cent, a usura, sobre hipoteca. Posar a la disposició d'algú. M'hauries de prestar un poc de la teva erudició. Tothom li va [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
seva contextura, forma, direcció, normals. La columna vertebral es desvia a causa d'una mala positura. Fer mala via. M'he desviat i m'he posat a tossir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pronom personal de segona persona, fórmula de tractament emprada en adreçar-se a algú que hom no tracta de tu o de vós i que expressa distanciament social, formalitat; quan és subjecte, exigeix el verb en tercera persona. Vostè m'ho ha dit. Vostès no hi eren. No [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Broma³. Fas conya o m'ho dius de veritat? Sempre estàs de conya, tu. ésser de conya Ésser fantàstic, molt bo. de conya Molt bé. Aquest noi balla de conya. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al raquitisme. Que pateix de raquitisme. Esquifit i dèbil. Planta raquítica, arbre raquític, vegetació raquítica. Era un vell raquític. Escàs, migrat. M'han servit unes racions de menjar raquítiques. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Informar, fer sabedor, donar (a algú) notícia. M'han assabentat de la seva fugida. Adquirir coneixement d'una notícia. No em va dir que s'havia casat; me'n vaig assabentar pels diaris. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desencaixar (un os) del seu lloc. Se m'ha desconjuntat el turmell. Destruir, afluixar, les juntures, l'encaix, de les peces que componen (un tot). Desconjuntar-se una armadura, un equip de futbol. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar dur, més dur. La sequedat ha endurit la terra. L'egoisme endureix el cor. Esdevenir dur. Se m'ha endurit la pell de les mans. Produir l'enduriment (del ciment). [...]