101.
patada
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
patadas fig i fam [con desconsideración] a puntades de peu, a cops d'escombra. 7 dar cien patadas fig i fam venir a repel. 8 dar patadas en el suelo picar de peus a terra. 9 darse de patadas fig fer pega, no lligar. Este sillón se da de patadas con la cortina, aquesta butaca fa pega (o no lliga) amb la [...]
|
102.
ver 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
veu!, qui ho hauria dit!34 tener que ver en tenir-hi cosa (o alguna cosa) a veure amb. 35 te veo venir fig i fam et veig les intencions, et veig a venir. 36 vamos a ver a veure. 37 ver de [probar] mirar de. 38 veremos (o ya veremos) ja ho veurem. 39 verlas venir fig i fam veure-les a venir. 40 ya veo [...]
|
103.
diente
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
) a alguien los dientes largos fig i fam fer venir salivera, fer venir aigua a la boca, fer babarotes. 25 reír de dientes afuera fig i fam riure de les dents enfora. 26 tener a uno entre dientes fig, fam i p fr tenir tírria a algú. 27 tener buen diente fig i fam tenir bona dent, tenir les dents [...]
|
104.
momento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
por unos momentos de angustia, passen per uns moments d'angoixa. 5 fís moment. 6 a cada momento [con frecuencia] a cada moment, molt sovint. Lo repite a cada momento, ho repeteix a cada moment. 7 a cualquier momento en qualsevol moment. Puedes venir a cualquier momento, pots venir en qualsevol moment [...]
|
105.
resultar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, m'és bastant antipàtic. Aquí la vida resulta barata, aquí la vida és barata. 4 [costar] costar, venir. El traje me resultó en treinta euros, el vestit em costà trenta euros. 5 [ser bueno o conveniente] resultar. No resulta comer a la carta, no resulta menjar a la carta. 6 [pegar] adir-se pron, anar [...]
|
106.
tomar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de la derecha, agafa el passadís de la dreta. 24 [frío, calor] agafar. 25 [venir] venir, agafar, entrar. Me tomaron ganas de reír, em vingueren ganes de riure. 26 [medir] prendre. Tomar la altura, las medidas, de una estantería, prendre l'alçària, les mides, d'una prestatgeria. 27 [grabar [...]
|
107.
parar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mal (o en mal) acabar (o parar) malament. 20 sin parar sense parar. 21 venir a parar anar a parar a. 22 venir (o ir) a parar en reduir-se a, quedar en. v tr 23 [preparar] parar. Parar una ratonera, parar una ratera. 24 [detener] parar, aturar. No podía parar el caballo, no podia parar el cavall. 25 [...]
|
108.
pegar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dos colors no lliguen. 19 [venir a propósito] escaure, caure bé. 20 tocar. La silla pega en la pared, la cadira toca a la paret. 21 [dar] pegar, topar. La piedra pegó en la ventana, la pedra pegà contra la finestra. 22 [el sol] picar, cremar. 23 pegar en [el sol] batre a (o en), tocar de ple a (o en). [...]
v tr 1 enganxar, aferrar. Pegar un cromo en el álbum, enganxar un cromo a l'àlbum. 2 [fijar] enganxar, fixar, plantar. 3 [coser] cosir, clavar. 4 [golpear] pegar intr. Pegó a su hermano, va pegar al seu germà. 5 [un golpe, una bofetada] clavar, pegar, etzibar, donar, plantar. 6 [un grito] fer. 7 [un grito a alguien] clavar, engegar. 8 [un salto] pegar, fer. 9 [un tiro] engegar. 10 [fuego] calar. 11 encomanar, contagiar. Me pegó su tartamudez, m'encomanà la seva quequesa. 12 [los ojos] aclucar. No he pegado ojo en toda la noche, no he aclucat l'ull en tota la nit. 13 pegar duro (o fuerte) [golpear] pegar fort. 14 pegar duro (o fuerte) [en un trabajo] posar call. 15 pegar duro (o fuerte) [el sol] picar fort. 16 pegarla fam posar banyes, fer el salt, tenir un embolic amb, enganyar. v intr 17 p fr [fuego, planta] prendre. 18 [armonizar] lligar, adir-se pron. Estos dos colores no pegan, aquests dos colors no lliguen. 19 [venir a propósito] escaure, caure bé. 20 tocar. La silla pega en la pared, la cadira toca a la paret. 21 [dar] pegar, topar. La piedra pegó en la ventana, la pedra pegà contra la finestra. 22 [el sol] picar, cremar. 23 pegar en [el sol] batre a (o en), tocar de ple a (o en). 24 quien pega primero pega dos veces qui pega primer pega dos cops (o dos pics), qui pega davant pega dues voltes. v pron 25 enganxar-se, aferrar-se. 26 [un vehículo] arrambar-se. Pegarse a la acera, arrambar-se a la vorera. 27 [un guiso] agafar-se, enganxar-se. El arroz se ha pegado, l'arròs s'ha agafat. 28 [un tiro] tirar-se, engegar-se. Se pegó un tiro, s'engegà un tret al cap. 29 fig [a una persona] enganxar-se. 30 fig [contagiarse] encomanar-se, contagiar-se. La gripe se pega, la grip s'encomana. 31 fig i fam encomanar-se, contagiar-se. Tiene una manera de reír que se pega mucho, té una manera de riure que s'encomana molt. 32 [vida] portar tr. ¡Vaya vida que se pega!, quin tren de vida que porta! 33 [aficionarse] afeccionar-se a, apassionar-se per. 34 pegársela a uno [engañar] ensarronar algú, aixecar la camisa a algú. 35 pegársela a uno [en el matrimonio] posar banyes, fer el salt. ![]() |
109.
lágrima
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
espurnejar-li) els ulls. 7 correrle a uno las lágrimas regalimar-li a algú les llàgrimes cara avall. 8 deshacerse en lágrimas fig i fam desfer-se en plors (o en llàgrimes), plorar a llàgrima viva. 9 hacer saltar las lágrimas fer venir les llàgrimes als ulls. 10 lágrima de Batavia (o de Holanda) [gota de vidrio [...]
|
110.
llamar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 cridar. Te llamé varias veces, et vaig cridar diverses vegades. 2 [dar nombre] dir, anomenar. En su casa le llaman Pepe, a casa seva li diuen Pep. 3 [convocar] cridar, convocar. Llamar a una reunión, cridar a una reunió. 4 cridar, fer venir. Llamar al médico, cridar el metge. 5 [atraer [...]
|