Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

ferir1

v. tr. [LC] [MD] Donar un cop que danya l'organisme (d'algú), especialment que produeix una solució de continuïtat. Ferir algú amb un ganivet, amb un punyal. Ferir algú d'una ganivetada, d'un cop de sabre. Ferir lleugerament, greument, mortalment. Ferir-se amb un clau, amb les tisores.
intr. pron. [LC] En un atuell, fer-s'hi una esquerda. Amb els corrents d'aire, els gresols es fereixen i es trenquen.
tr. [LC] Afectar dolorosament. Aquesta llum fereix la vista. Aquests sorolls fereixen l'orella.
tr. [LC] [MD] per ext. Ferir algú en els seus sentiments més cars. Ferir l'honor, la reputació, d'algú. Ferir algú al cor. Ferir l'amor propi d'algú.
intr. pron. [MD] Tenir un atac d'apoplexia. L'àvia se'ns ha ferit.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions