Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de la Catalunya del Nord ordenats alfabèticament.
Alta Cerdanya: cerdà -ana
Capcir: capcinès -esa
Ceret: ceretà -ana
Conflent: conflentí -ina
Formiguera: formiguerenc -a
Montlluís: montlluïsà -ana
Perpinyà [...]
El sentit reflexiu dels verbs transitius es construeix habitualment afegint-hi el pronom es (s', 's o se), sovint reforçat pel sintagma a un mateix o a si mateix. Per exemple: citar-se a un mateix, destruir-se a un mateix, immolar-se a si mateix, etc.
Un altre recurs per emfasitzar aquest sentit [...]
El Magrib, que també rep el nom del Magreb, és la zona del nord d'Àfrica que agrupa el Marroc, Algèria i Tunísia. Els habitants d'aquesta zona s'anomenen magribins o magrebins.
El mot algerià -ana designa l'habitant d'Algèria. En canvi, algerí -ina s'aplica a les persones que viuen a Alger, la [...]
El mot canal és masculí en els casos següents:
Quan fa referència, en transports i obres públiques, a una via navegable excavada a terra per posar en comunicació les aigües de rius, torrents, mars, etc., i també a la construcció destinada a derivar l'aigua de rius, torrents, etc., amb [...]
Quan el verb haver es fa servir com a auxiliar, per a la primera persona de singular adopta la forma he. Per exemple:
He comprat bunyols.
He tancat la finestra.
Ara bé, quan s'utilitza el verb haver per construir la perífrasi d'obligació haver de + infinitiu, en alguns parlars, al costat de la [...]
planeta en ordre de distància al Sol. En aquest cas s'escriu Terra amb majúscula inicial, perquè és un nom propi. Per exemple:
La Terra gira al voltant del Sol.
Quan designa la part sòlida de la Terra. Per exemple:
Els mamífers viuen a la terra i a l'aigua.
Quan fa referència a la porció de la [...]
Hi ha noms que es formen a partir de la lexicalització de sintagmes preposicionals o adjectivals, com ara contrarellotge, forabord o totterreny. Inicialment, aquests sintagmes només funcionaven com a adjectius i acompanyaven un nom, però per mitjà del procés de lexicalització ara aquests sintagmes [...]
Quan la e final de certs noms propis es pronuncia en la llengua d'origen, els derivats per indicar relació o pertinença al personatge conegut corresponent o a la seva obra es formen a partir de la terminació -à, -ana (i no -ià, -iana). Per exemple:
nietzscheà, nietzscheana (de Nietzche)
booleà [...]
Camp de Túria, el: turienc -a
Canal de Navarrés, la: de la Canal de Navarrés
Castelló de la Plana: castellonenc -a
Catarroja: catarrogí -ina
Cirat: cirater -era
Cocentaina: cocentainer -era, contestà -ana
Comtat, el: del Comtat
Costera, la: de la Costera
Dénia: denier -a
Elda: eldenc -a, elder -a
Elx [...]