FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ronca. Ànec griset. Peix de la família dels hemúlids, de cos moderadament comprimit, de 20 a 30 centímetres de llargada, de color bru argentat, més clar al ventre, amb l'angle superior de l'opercle marginat de negre, una sola aleta dorsal bastant llarga amb molts [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos allargat fusiforme, de fins a 4 metres de llargada, amb la mandíbula superior allargada en forma de punta, la primera aleta dorsal molt llarga i amb un destacat lòbul triangular a la part anterior, les aletes ventrals molt anteriors i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels salmònids, de 40 a 130 centímetres de llargada, de cap gros i ulls petits, amb una aleta dorsal al mig del cos i una segona d'adiposa més endarrerida, de carn molt saborosa de color rosat, que neix i fa la posta als rius però viu al mar (Salmo salar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos condrictis, de cos aplanat, diferenciat en un disc romboidal format principalment per les aletes pectorals molt amples i soldades al cap i al tronc, i una regió caudal estreta amb dues aletes dorsals petites i una aleta caudal rudimentària, amb la boca, els narius i [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
grosses, sense línia lateral i una sola aleta dorsal, propi d'aigües poc salabroses i aiguamolls, llacunes i canals de regatge (Valencia hispanica). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels carcarrínids, de cos llarg i elegant, que pot atènyer 3 metres de llargada, amb el dors blau verdós i el ventre blanc, amb el musell llarg i agut, les dents triangulars corbades, amb dues aletes dorsals, la primera més grossa que la segona, l'aleta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
espàrids, de fins a 100 centímetres de llargada, vermellós amb bandes verticals més fosques que s'esvaeixen amb l'edat, amb les dues primeres espines de l'aleta dorsal molt curtes (Sparus caeruleostictus). [...]
