FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
separen mitjançant una peça que les pot recórrer en tots dos sentits. Ferrocarril de muntanya que utilitza un tercer carril dentat on engranen les corresponents rodes dentades de la locomotora per tal d'obtenir esforços de tracció superiors als que li permetrien els dos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
terçana [o febre terciana] Febre intermitent que repeteix al tercer dia, pròpia del paludisme. tenir una febre de cavall Tenir una febre molt forta. Malaltia en què la febre és el símptoma prominent. febre ganglionar Mononucleosi infecciosa. febre gàstrica Afecció [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suplicar-lo humilment. Una autoritat judicial o administrativa, desallotjar forçosament (l'ocupant o les seves pertinences) d'un bé immoble per a lliurar-lo a un tercer o prendre'n possessió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
món L'alta societat. el tercer món El conjunt dels països subdesenvolupats. tot el món Tothom. mig món Molta gent. Quantitat molt gran. Aquell retrobament li portà un món de records. món implícit Món de les evidències col·lectives. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
d'embarcacions de fusta. Títol que portava el menestral en el tercer grau del seu ofici. Tractament que es dona a un desconegut. Escolteu, mestre! Persona que condueix el personal, dirigeix les operacions d'un servei. mestre d'armes Mestre d'esgrima. mestre de ball Persona que, en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posició que adopten els òrgans de fonació en la producció d'un so. En mús., disposició dels tons i dels semitons dins una escala. mode major Mode que empra l'escala diatònica de cinc tons i dos semitons, en la qual aquests dos semitons se situen entre el tercer i el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
conducte raquidi. os parietal Os que forma, amb un altre de simètric, la volta del crani. os piramidal Tercer os de la primera fila del carp. os pisiforme Quart os de la primera fila del carp. os sacre Os de la columna vertebral propi de l'ésser humà, constituït per cinc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planeta en què vivim, tercer en ordre de distància al Sol. La distància de la Terra al Sol. Els moviments de translació i de rotació de la Terra. La Terra té un satèl·lit, que és la Lluna. Món en què transcorre la vida dels éssers humans [...]
Quan més d'un adjectiu complementa el mateix nom, es pot escriure aquest nom en plural i coordinar els adjectius per evitar que l'expressió sigui repetitiva. Per exemple:
Ara debaten l'aplicació dels models bilingüe i plurilingüe.
Només resoldrem el primer i tercer enigmes.
Cal lluitar pels [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
singular i el de segona persona del plural, formen dues combinacions equivalents a la forma heus o vet de la llengua literària, combinacions a les quals, seguint les regles generals d'afixació dels pronoms al verb, poden adjuntar-se un segon i un tercer pronom. Ve't aquí el teu germà. [...]
