FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre de la soldadesca mercenària, generalment d'origen turc i, potser, de pare turc i mare grega, al servei dels diversos ordes militars establerts a Xipre, Jerusalem, Rodes, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble d'origen incert, probablement turc, que formà un imperi en el segle vi entre les mars d'Azov i Càspia i els rius Volga i Don. Relatiu o pertanyent als khàzars. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble turc de l'Àsia central. Relatiu o pertanyent als otomans. Turc 1 . Teixit de trama de cotó i ordit de seda o de llana, semblant al fai però de gra més gros. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seient allargat i tou sense respatller, d'origen turc. Sofà llit que disposa d'uns coixins solts amb la funció de respatller que es lleven si cal usar-lo com a llit ocasional. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu d'un poble turc de Sibèria. Relatiu o pertanyent a l'Altai o als altaics. Família de llengües parlades a l'Àsia Menor, l'Àsia central, Mongòlia i Sibèria. Relatiu o pertanyent a l'altaic. [...]
