Resultats de la cerca frase exacta: 64

51. bany
Font Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de seient (o de cul) baño de asiento. 9 bany de (o en) vapor baño de vapor. 10 bany maria baño de maría (o baño maría). 11 bany turc [amb vapor] baño turco. 12 banys termals baños termales. 13 estar en un bany de sang fig estar bañado en sangre. 14 tenir un bany fig [d'una cosa] tener un barniz (o [...]
52. cama (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, un llit de gespa. 9 agr [del arado] cameta. 10 mar [hoyo del casco en la arena] solc m. 11 caer en cama posar-se (o caure) malalt. 12 cama camera llit de cinc pams. 13 cama de paja jaç de palla. 14 cama nido llit niu. 15 cama turca llit turc. 16 echarse en la cama anar-se'n (o estirar-se) al llit. 17 [...]
53. romanès
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
'albanès, l'hongarès, el turc i, sobretot, les llengües eslaves. A més, l'importantíssim paper que per als altres idiomes romànics ha tingut el llatí, llengua de la cultura i de l'Església, per al romanès l'han tingut l'eslavònic i el grec. Tot plegat ha donat al romanès la seva fesomia tan particular, que [...]
54. baño (castellà)
Font Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vernís d'il·lustració. 7 amer [excusado] lavabo. 8 pl banys. 9 pl hist [prisión] presó f sing. Los baños de Argel, la presó d'Alger. 10 baño de asiento bany de seient (o de cul). 11 baño de maría (o baño maría) bany maria. 12 baño de vapor bany de (o en) vapor. 13 baño turco [con vapor] bany turc. 14 [...]
55. beneit
Font Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(≠ beneït, per bé que en certes frases antigues té el mateix sentit, per exemple en l'avemaria: beneita sou Vós entre totes les dones. Aigua beneita.) beneitó llonze liró betzol toix (->) ximplet ensopit estúpid bàmbol benaventurat infeliç turc (Alc.) albat idiota (->) ximple (->) babau (- [...]
56. kúmik
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
(nord), buinak (centre) i kaitak (sud). El kaitak és el més diferenciat, mentre que els dos primers són la base de la llengua literària, desenvolupada a partir del segle XIX (abans, els kúmiks feien servir el turc com a llengua escrita).El kúmik va ser durant segles una de les llengües franques del [...]
57. àzeri
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
-, sobre una base autòctona caucàsica.La llengua àzeri és pròxima lingüísticament al turc i al turcman. Deriva de la llengua oghuz, que van portar els turcs oghuz a l'actual Azerbaidjan i zones adjacents durant el segle XI dC.L'àzeri està dividit en dos grans blocs dialectals, que alguns lingüistes [...]
58. dido
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
) - el sagada, que és el que més es diferencia de la resta de varietats. Antigament, les altres llengües del grup dido (bezhta, hunzib, hinukh i khvarshi) havien estat considerades dialectes del dido. El dido ha rebut moltes influències d'altres llengües com ara l'àvar, el georgià, el turc i l'àrab, i [...]
59. godoberi
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
botlikh. Els manlleus principals s'han pres de l'àvar, de l'àrab i del turc. Durant el segle XX, la major influència ha vingut de la llengua russa.El godoberi és una llengua oral; no té tradició escrita. Els godoberis utilitzen la llengua àvar com a llengua literària i de comunicació. Mai no se n'ha creat [...]
60. turcman
Font Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica Llengua. Literatura
XII dC, però els que es van quedar a l'Àsia Central van donar origen al poble turcman actual entre els segles XIII i XVI.El turcman és molt proper al tàtar de Crimea, al turc i a l'àzeri, llengües amb què manté un elevat grau d'intel·ligibilitat. Al llarg de la història, el turcman ha incorporat [...]
Pàgines  6 / 7 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  Següent >>